Reflexió sobre la seguretat a internet i el ciberassetjament

El món, com el coneixiem fins fa poc, ha canviat degut a la forta arrelació que ha tingut Internet a la nostra quotidianitat. Hem adoptat l'Internet com un element que juga un paper molt important a la nostra vida i això, tot i que ens la millora en gran mesura, també comporta conseqüències negatives. Aquestes conseqüències negatives a les que ens referim quan parlem sobre la xarxa no van més enllà d'un concepte del que ja érem conscients però què gràcies -o no- a Internet ha adquirit una nova dimensió d'actuació. En aquest cas parlem sobre l'assetjament que es pot produir a la xarxa, anomenat amb argot cibernàutic ciberassetjament. 

Aquest ciberassetjament és quan de forma reiterada algú rep agressions de terceres persones a través de la xarxa, mitjançant xarxes socials, chats, plataformes, etc.

A banda d'aquest ciberasstjament podem trobar una altra situació de risc a internet que cal mencionar: el grooming, que es refereix al conjunt d'estratègies que duu a terme un adult per guanyar-se la confiança d'un menor a través d'internet amb la finalitat d'obtenir algun tipus de gratificació sexual. 

Si ens centrem bàsciament en el ciberassetjament podem parlar de les conductes que duu a terme el ciberassetjador i els tipus. Algunes d'aquestes conductes serien les amanaces, el robatori de contrasenyes, la suplantació de la identitat, la publicació d'escrits despectius, divulgar fotos i vídeos per e-mail, enviar programes brossa o virus, etc. Parlem de tipus de ciberassetjament quan ens referim a la provocació incendiària, la fustigació, la denigració, l'assetjament públic, l'exclusió social, la suplantació de la personalitat, la difamació i el joc brut i, el sexting.

Dispositius mòbils dins de l'aula

Els centres escolars sempre estan en presència de nous entorns, nous reptes , eines i recursos. Actualment el que agafa més rellevància és la incorporació dels dispositius mòbils a l’aula. Tot i així, molts professionals de l’educació i les famílies veuen aquesta incorporació a les aules com un perill, amenaça o distracció, això esdevé per la falta d’informació i formació per part dels docents i els familiars.

Els docents han de conèixer àmpliament les diferents eines i recursos que existeixen per saber utilitzar correctament els dispositius mòbils, és a dir han de tindre una base digital sòlida i adaptar aquesta tecnologia a la seva vida quotidiana. No només els docents, les famílies també juguen un paper molt important ja que han de tindre una implicació en aquestes noves eines educatives.

Per tot això el repte educatiu actual és saber utilitzar tot el que ens ofereixen aquests dispositius per extreure’n resultats acadèmics exitosos.

Els dispositius mòbils ens permeten:

-      Immediatesa, és a dir, un qüestió es pot resoldre en el mateix moment sense la necessitat d’esperar al dia següent.

-      Col·laboració, més cohesió de grup per solucionar qualsevol problema.

-      L’alumne és protagonista del seu propi aprenentatge.

-      Aprenentatge informal i contextual.

-      Més manipulació ja que és un material fàcil de transportar.

-      Més diversió

S’ha de recrear l’educació per millorar-la i transformar-la. S’han de desenvolupar noves estratègies per obtenir resultats exitosos, amb originalitat, fluïdesa, flexibilitat i motivació.

Els alumnes han de veure que els dispositius digitals que utilitzen quotidianament per comunicar-se, divertir-se, informar-se i crear contingut vinculat als seus interessos, també els hi és útil per veure l’aprenentatge d’una manera diferent.

Una possible desavantatge és l’ús inadequat que pot provocar distraccions en l’estudi.  

Storytelling: una història contada

El concepte de Storytelling és una manera visual de narrar una història en un format digital que aconsegueix captivar i emocionar als receptors. En l'àmbit educatiu ens resulta una eina útil ja que en el públic infantil podem crear històries visualment molt atractives i educatives, transmetent un coneixement a partir de diferents recursos multimèdia proporcionat per les noves tecnologies.

A continuació us enllacem un Storytelling perquè us en feu una idea:

A partir d'aquest exemple que hem seleccionat, podem veure que sense adonar-nos-en hem crescut veient un clar exemple de Storytelling: el programa infantil Una mà de contes. El programa es divideix en diferents capítols, cada capítol ens presenta una història narrada utilitzant diverses tècniques (retallant, pintant, materials de la natura, etc.) A partir d'aquí hem seleccionat el conte del Soldadet de Plom ja que creiem que els contes són un recurs molt important tant en l'educació infantil com en la primària, com a futures educadores que serem. Veiem molt interessant aquest material que hem seleccionat perquè és diferent a tots els Storytellings que hem observat fins ara ja que combina una part digital (el vídeo) amb una part manual (la representació del conte a partir de les manualitats).

Petita reflexió sobre el tema escollit

La diversitat familiar és un realitat.  Avui en dia famílies homoparentals i monoparentals, amb infants adoptats o nascuts de fecundació in-vitro, conviuen amb la tradicional família de pare i mare. A les aules, cada vegada més, hi ha heterogeneïtat familiar i hem de percebre aquest fet com una cosa positiva perquè ampliant la realitat de l’infant s’evitarien futures conductes homòfobes i racistes.  En aquesta petita història volem arribar a l’infant d’una manera molt visual a que entengui les diferents realitats que hi pot haver en una família.  

Actualment incorporar els diferents models de família no és una prioritat als centres educatius, si des de l’escola no s’eliminen els prejudicis familiars serà molt difícil normalitzar la situació als centres. Tots som responsables d’aquest problema però falta un canvi d’actitud des de les institucions.

En els centres escolars hem d’utilitzar eines necessàries entre famílies i docents ja siguin reunions o trobades i de cara als alumnes hem de saber trobar el millor material que els faciliti entendre aquest fet.

Per tots aquests motius hem creat aquesta petita història adaptada tant a educació infantil com educació primària. Volem que sigui més que una petita història, volem que sigui un material útil per molts docents i famílies. 

Reflexió sobre el procés creatiu i el resultat final

Tot i que la pràctica no ho demanava, hem decidit crear un apartat que parli en exclusivitat de tota la feina que porta al darrere el nostre petit storytelling. Creiem que pot ajudar a mirar-lo des d'una perspectiva més tècnica i a entendre'l millor. Així que començarem parlant sobre la recerca prèvia, passant per l'ocurrència de la idea del conte i l'storyboard, per acabar explicant l'execució i el resultat final del vídeo.

La recerca prèvia o, dit d'una manera més senzilla, buscar alguns exemples, sí era un requisit indispensable d'aquesta pràctica. Això ens ha servit per acabar d'entendre millor, d'una manera més pràctica i visual, la teoria sobre què era un storytelling. El nostre exemple, com haureu llegit més amunt, és del programa infantil Una mà de contes. Però, fins que no vam arribar a decidir-nos per aquest en concret, vam veure molts i molts tipus d'storytellings que creiem que no és necessari esmentar aquí. Tot i que es pot veure que aquest programa infantil té com a objectiu explicar una història sorprenent-nos cada capítol utilitzant tècniques del tot sorprenents -fent la redundància de sorpresa expressament-, nosaltres vam ser realistes: vam descartar el dibuix molt acurat i perfeccionista, o crear alguna cosa amb algun element de la naturalesa, o fer alguna performance. Nosaltres ens vam centrar en allò que podia estar a les nostres mans, tenint sempre present tant les nostres habilitats com les nostres limitacions. 

D'aquesta manera, ens vam asseure les tres i vam començar a cavil·lar sobre com podríem fer-ho, sense adonar-nos que ens faltava un petit detall molt important: la idea del conte. Podríem dir que la idea del conte va sorgir, en sec, del no-res. Vam descobrir al CRAI de la universitat una sala plena de llibres i contes infantils on vam mirar, remenar, triar i destriar fins que al final, entre una cabòria i una altra, se'ns va acudir que d'alguna manera podríem tractar un tema que està a l'ordre del dia: la diversitat familiar. Però ara no entrarem a explicar els motius ni el per què d'aquesta elecció, això ja ho hem tractat més amunt. 

Abans de començar a crear una història que després, d'alguna manera o una altra havíem d'animar, vam fer com fan els professionals de la creació: un esborrany senzill que recullís les idees clau i la distribució dels personatges a les escenes, anomenat tècnicament storyboard. Aquest pas és molt important per tal de tenir clar què va en cada moment i perquè a l'hora de "fer-ho a net" no tinguèssim cap dubte de com organitzar-nos. 

Quan vam tenir clara la trama de la nostra història, els personatges i l'esborrany fet, vam procedir. En aquest punt explicarem quina estètica vam volguer donar-li a la nostra història i la tècnica emprada. Pot cridar l'atenció que l'estètica del vídeo es basa en una clara  mescla entre dibuixos fets i pintats a mà sobre uns escenaris que són bàsicament textures i fotografies. Ens vam decidir per aquesta combinació de formats perquè vam creure que d'aquesta manera els personatges -que són molt importants a la nostra història- destaquèssin al màxim sobre uns escenaris de colors clars i bastant senzills. Sense deixar de banda el tema de l'estètica, l'animació també és un punt fonamental: és una animació molt rudimentària i simple, els personatges -i només alguns- només mouen la boca, tot i desplaçar-se pels escenaris "caminant".

A partir dels dibuixos que vam fer, els vam escanejar i els vam passar a l'ordinador. En aquest punt entra en joc un programa d'edició de fotografies que hem aconseguit adaptar-lo a les nostres necessitats sense ser unes grans expertes en disseny gràfic ni edició: el Photoshop. Aquest programa ens ha permés muntar els escenaris i acoplar-hi els personatges, per després fer-los parlar una mica i perquè es moguèssin pels diferents marcs. 

Per finalitzar, tot i que aquest tema aniria dins del punt de l'estètica, ens agradaria tractar d'una manera especial la qüestió de la tria de la música. Sincerament, ha sigut un gran maldecap per nosaltres, ja que amb la música volíem acabar de posar-hi la cirereta al pastís: volíem aconseguir posar les cançons adequades per cada seqüència del vídeo per acabar de transmetre tot allò que només es pot transmetre amb una bona cançó. Creiem que ho hem aconseguit.

Estem molt satisfetes de tot el procés i del resultat final.