El OER (Open
Educational Resources) és un moviment global que pretén portar l’educació de
qualitat als mestres i estudiants de tot arreu.
També el OER
son recursos educatius que complementen i faciliten l’aprenentatge, la recerca
i l’ensenyament.
Aquests recursos
es troben a la xarxa, són de domini públic i lliures; i els aspectes que hi
podem trobar son els següents:
Aspectes tecnològics
Aspectes metodològics
Aspectes legals, llicència.
Per dissenyar
un recurs metodològic o didàctic hem de tenir em compte les diferents
tipologies d’aprenentatge:
Doer: s’aprén mitjançant la pràctica.
Feeler: s’apren mitjançant sentiments, emocions i motivacions.
Thinker: s’encarrega dels aspectes lògics i de raonament.
Observer: s’encarrega d’extreure informació a partir dels aspectes de la part teòrica.
Per tal que
hi hagi una bona creació i utilització dels recursos seria necessari que es
puguin compartir, reutilitzar i modificar i que estiguin sempre disponibles.
Aquest
material ha de constar del següent disseny:
.Tema o tòpic general
.Objectius
.Preguntes per assolir els objectius
.Activitats a realitzar per el
participant
.Recursos lliures que s’utilitzaran
.Existència del "feedback"
envers la pregunta i la resposta per tal de crear una motivació immediata
Avaluació i revisió del material que
s’ha creat.
Per acabar
algunes de les eines que es poden fer servir per la creació de recursos són: JClic,
Educaplay, Ardora, Speak, QuizFaber...
Ens trobem en un moment de la història en que els mètodes que havien regit l'educació des del principi dels temps han quedat desplaçats i totalment obsolets. És un fet al que no se li pot atribuir cap més culpable que la vertiginositat de la nostra evolució tecnològica, que evoca a que cada cop més les nostres creacions que són producte de l'evolució les qualifiquem d'anacròniques abans. Però com que els temes troncals a partir dels quals desenvolupem tot el contingut d'aquest bloc són la tecnologia i l'educació, centrem-nos en explicar com el progrés tecnològic ens brinda millores significatives per donar-hi un tomb a l'educació i adaptar-ho de tal manera perquè els resultats siguin el més eficaços possibles i els alumnes tinguin la suficient motivació perquè això els ajudi a posar-s'hi amb ganes.
El Flipped Classroom és un concepte anglès que significa classe invertida que es tracta de canviar l'ordre que concebem com a normal a la classe: el professor en una hora a l'aula imparteix els continguts curriculars i mana deures perquè els alumnes fagin plausible el que han après a classe. Si fem efectiu el que predica el Flipped Classroom, donaríem recursos -principalment digitals- perquè els alumnes a casa seva treballessin el contingut teòric i, a l'endemà a classe, siguessin aquests els que dictessin el ritme de l'aula amb les seves preguntes a l'hora de fer els exercicis que proposa el professor. D'aquesta manera passaríem d'una educació en que se centra exclusivament en el que sap el professor per començar a obrir-nos camí cap a una educació on el centre és l'alumne, la seva curiositat i les seves habilitats.
En resum, aquest nou mètode que exposem ens serveix bàsicament per la resolució de dubtes que sorgeixen a partir del prèvi treball que han fet els estudiants per part seva a casa i poguer dedicar la classe a fer excercis molt més pràctics que donaran una millor significació als continguts teòrics.
El món, com el coneixiem fins fa poc, ha canviat degut a la forta arrelació que ha tingut Internet a la nostra quotidianitat. Hem adoptat l'Internet com un element que juga un paper molt important a la nostra vida i això, tot i que ens la millora en gran mesura, també comporta conseqüències negatives. Aquestes conseqüències negatives a les que ens referim quan parlem sobre la xarxa no van més enllà d'un concepte del que ja érem conscients però què gràcies -o no- a Internet ha adquirit una nova dimensió d'actuació. En aquest cas parlem sobre l'assetjament que es pot produir a la xarxa, anomenat amb argot cibernàutic ciberassetjament.
Aquest ciberassetjament és quan de forma reiterada algú rep agressions de terceres persones a través de la xarxa, mitjançant xarxes socials, chats, plataformes, etc.
A banda d'aquest ciberasstjament podem trobar una altra situació de risc a internet que cal mencionar: el grooming, que es refereix al conjunt d'estratègies que duu a terme un adult per guanyar-se la confiança d'un menor a través d'internet amb la finalitat d'obtenir algun tipus de gratificació sexual.
Si ens centrem bàsciament en el ciberassetjament podem parlar de les conductes que duu a terme el ciberassetjador i els tipus. Algunes d'aquestes conductes serien les amanaces, el robatori de contrasenyes, la suplantació de la identitat, la publicació d'escrits despectius, divulgar fotos i vídeos per e-mail, enviar programes brossa o virus, etc. Parlem de tipus de ciberassetjament quan ens referim a la provocació incendiària, la fustigació, la denigració, l'assetjament públic, l'exclusió social, la suplantació de la personalitat, la difamació i el joc brut i, el sexting.
Els
centres escolars sempre estan en presència de nous entorns, nous reptes , eines
i recursos. Actualment el que agafa més rellevància és la incorporació dels
dispositius mòbils a l’aula. Tot i així, molts professionals de l’educació i
les famílies veuen aquesta incorporació a les aules com un perill, amenaça o
distracció, això esdevé per la falta d’informació i formació per part dels
docents i els familiars.
Els docents han de conèixer
àmpliament les diferents eines i recursos que existeixen per saber utilitzar
correctament els dispositius mòbils, és a dir han de tindre una base digital
sòlida i adaptar aquesta tecnologia a la seva vida quotidiana. No només els
docents, les famílies també juguen un paper molt important ja que han de tindre
una implicació en aquestes noves eines educatives.
Per tot això el repte
educatiu actual és saber utilitzar tot el que ens ofereixen aquests dispositius
per extreure’n resultats acadèmics exitosos.
Els dispositius mòbils ens
permeten:
-Immediatesa, és a dir, un
qüestió es pot resoldre en el mateix moment sense la necessitat d’esperar al
dia següent.
-Col·laboració, més cohesió
de grup per solucionar qualsevol problema.
-L’alumne és protagonista del
seu propi aprenentatge.
-Aprenentatge informal i
contextual.
-Més manipulació ja que és un
material fàcil de transportar.
-Més diversió
S’ha de recrear l’educació
per millorar-la i transformar-la. S’han de desenvolupar noves estratègies per
obtenir resultats exitosos, amb originalitat, fluïdesa, flexibilitat i
motivació.
Els alumnes han de veure que
els dispositius digitals que utilitzen quotidianament per comunicar-se,
divertir-se, informar-se i crear contingut vinculat als seus interessos, també
els hi és útil per veure l’aprenentatge d’una manera diferent.
Una possible desavantatge és
l’ús inadequat que pot provocar distraccions en l’estudi.
El concepte de Storytelling és una manera visual de narrar una història en un format digital que aconsegueix captivar i emocionar als receptors. En l'àmbit educatiu ens resulta una eina útil ja que en el públic infantil podem crear històries visualment molt atractives i educatives, transmetent un coneixement a partir de diferents recursos multimèdia proporcionat per les noves tecnologies.
A continuació us enllacem un Storytelling perquè us en feu una idea:
A partir d'aquest exemple que hem seleccionat, podem veure que sense adonar-nos-en hem crescut veient un clar exemple de Storytelling: el programa infantil Una mà de contes. El programa es divideix en diferents capítols, cada capítol ens presenta una història narrada utilitzant diverses tècniques (retallant, pintant, materials de la natura, etc.) A partir d'aquí hem seleccionat el conte del Soldadet de Plom ja que creiem que els contes són un recurs molt important tant en l'educació infantil com en la primària, com a futures educadores que serem. Veiem molt interessant aquest material que hem seleccionat perquè és diferent a tots els Storytellings que hem observat fins ara ja que combina una part digital (el vídeo) amb una part manual (la representació del conte a partir de les manualitats).
Petita reflexió sobre el tema escollit
La diversitat familiar és un
realitat.Avui en dia
famílies homoparentals i monoparentals, amb infants adoptats o nascuts de
fecundació in-vitro, conviuen amb la tradicional família de pare i mare. A les
aules, cada vegada més, hi ha heterogeneïtat familiar i hem de percebre aquest
fet com una cosa positiva perquè ampliant la realitat de l’infant s’evitarien
futures conductes homòfobes i racistes. En aquesta petita història volem arribar a
l’infant d’una manera molt visual a que entengui les diferents realitats que hi
pot haver en una família.
Actualment incorporar els diferents
models de família no és una prioritat als centres educatius, si des de l’escola
no s’eliminen els prejudicis familiars serà molt difícil normalitzar la
situació als centres. Tots som responsables d’aquest problema però falta un
canvi d’actitud des de les institucions.
En els centres escolars hem
d’utilitzar eines necessàries entre famílies i docents ja siguin reunions o
trobades i de cara als alumnes hem de saber trobar el millor material que els
faciliti entendre aquest fet.
Per tots aquests motius hem creat
aquesta petita història adaptada tant a educació infantil com educació
primària. Volem que sigui més que una petita història, volem que sigui un material
útil per molts docents i famílies.
Reflexió sobre el procés creatiu i el resultat final
Tot i que la pràctica no ho demanava, hem decidit crear un apartat que parli en exclusivitat de tota la feina que porta al darrere el nostre petit storytelling. Creiem que pot ajudar a mirar-lo des d'una perspectiva més tècnica i a entendre'l millor. Així que començarem parlant sobre la recerca prèvia, passant per l'ocurrència de la idea del conte i l'storyboard, per acabar explicant l'execució i el resultat final del vídeo.
La recerca prèvia o, dit d'una manera més senzilla, buscar alguns exemples, sí era un requisit indispensable d'aquesta pràctica. Això ens ha servit per acabar d'entendre millor, d'una manera més pràctica i visual, la teoria sobre què era un storytelling. El nostre exemple, com haureu llegit més amunt, és del programa infantil Una mà de contes. Però, fins que no vam arribar a decidir-nos per aquest en concret, vam veure molts i molts tipus d'storytellings que creiem que no és necessari esmentar aquí. Tot i que es pot veure que aquest programa infantil té com a objectiu explicar una història sorprenent-nos cada capítol utilitzant tècniques del tot sorprenents -fent la redundància de sorpresa expressament-, nosaltres vam ser realistes: vam descartar el dibuix molt acurat i perfeccionista, o crear alguna cosa amb algun element de la naturalesa, o fer alguna performance. Nosaltres ens vam centrar en allò que podia estar a les nostres mans, tenint sempre present tant les nostres habilitats com les nostres limitacions.
D'aquesta manera, ens vam asseure les tres i vam començar a cavil·lar sobre com podríem fer-ho, sense adonar-nos que ens faltava un petit detall molt important: la idea del conte. Podríem dir que la idea del conte va sorgir, en sec, del no-res. Vam descobrir al CRAI de la universitat una sala plena de llibres i contes infantils on vam mirar, remenar, triar i destriar fins que al final, entre una cabòria i una altra, se'ns va acudir que d'alguna manera podríem tractar un tema que està a l'ordre del dia: la diversitat familiar. Però ara no entrarem a explicar els motius ni el per què d'aquesta elecció, això ja ho hem tractat més amunt.
Abans de començar a crear una història que després, d'alguna manera o una altra havíem d'animar, vam fer com fan els professionals de la creació: un esborrany senzill que recullís les idees clau i la distribució dels personatges a les escenes, anomenat tècnicament storyboard. Aquest pas és molt important per tal de tenir clar què va en cada moment i perquè a l'hora de "fer-ho a net" no tinguèssim cap dubte de com organitzar-nos.
Quan vam tenir clara la trama de la nostra història, els personatges i l'esborrany fet, vam procedir. En aquest punt explicarem quina estètica vam volguer donar-li a la nostra història i la tècnica emprada. Pot cridar l'atenció que l'estètica del vídeo es basa en una clara mescla entre dibuixos fets i pintats a mà sobre uns escenaris que són bàsicament textures i fotografies. Ens vam decidir per aquesta combinació de formats perquè vam creure que d'aquesta manera els personatges -que són molt importants a la nostra història- destaquèssin al màxim sobre uns escenaris de colors clars i bastant senzills. Sense deixar de banda el tema de l'estètica, l'animació també és un punt fonamental: és una animació molt rudimentària i simple, els personatges -i només alguns- només mouen la boca, tot i desplaçar-se pels escenaris "caminant".
A partir dels dibuixos que vam fer, els vam escanejar i els vam passar a l'ordinador. En aquest punt entra en joc un programa d'edició de fotografies que hem aconseguit adaptar-lo a les nostres necessitats sense ser unes grans expertes en disseny gràfic ni edició: el Photoshop. Aquest programa ens ha permés muntar els escenaris i acoplar-hi els personatges, per després fer-los parlar una mica i perquè es moguèssin pels diferents marcs.
Per finalitzar, tot i que aquest tema aniria dins del punt de l'estètica, ens agradaria tractar d'una manera especial la qüestió de la tria de la música. Sincerament, ha sigut un gran maldecap per nosaltres, ja que amb la música volíem acabar de posar-hi la cirereta al pastís: volíem aconseguir posar les cançons adequades per cada seqüència del vídeo per acabar de transmetre tot allò que només es pot transmetre amb una bona cançó. Creiem que ho hem aconseguit.
Estem molt satisfetes de tot el procés i del resultat final.
La identitat personal és el perfil que nosaltres mateixos ens creem en el món virtual, és la projecció que fem nosaltres de nosaltres mateixos. Hem de ser conscients que aquesta identitat que està a les xarxes dóna peu a que les persones o les empreses que gestionen la plataforma tinguin accés a les nosatres dades personals i les puguin fer servir lliurement, per això hem de ser molt rigorosos en les publicacions que fem, ja que poden dona una imatge inadequada i amb dades irrellevants.
Tot i que sabem això no sabem exactament el perill que comporta posar les nostres dades i que estiguin a la mà de moltes persones externes a nosaltres.
Com a futures educadores hem de conèixer amb exactitud com utilitzar les xarxes socials i com crear un perfil correcte que no dongui peu a una mala imatge, i per tant aquest coneixement l'hem de saber transmetre als nostres futurs alumnes.
Com tots sabem l'escola actual no va a la mateixa velocitat que la societat, sinó que va més endarrerida. Principalments els canvis s'han de produir a les aules: s'ha d'introduir metodologies variades segons l'alumnat present.
A continuació us presentem una sèrie de 10 manaments que creiem que són claus i s'han de tenir en compte per ser un bon professor, i també per canviar les metodologies obsoletes que s'estan utilitzant per tal que l'escola actual es posi al mateix nivell que la societat i hi hagi un gran avenç en l'educació, tant a nivell de contextos, metodologies, noves tecnologies...
Esperem que us agradi!
Després de la reflexió feta al podcast, som conscients que hem de donar molta importància a les noves tecnologies. En aquest cas hem utilitzat una aplicació que es diu SoundCloud i serveix per gravar Podcasts. Creiem que és una eina útil perquè és una manera diferent per parlar sobre diversos temes i compartir-los fàcilment.
